Les escoles privades i concertades són empreses i necessiten clients. I encara que sempre ho repetim, aquesta vegada tornarem a redundar en la idea: els clients són els pares i mares, no l'alumnat.
L'alumnat és el beneficiari del servei, un usuari passiu que durant una sèrie d'anys consumirà recursos i know how del centre, s'integrarà d'una manera més gran o més petita en l'ideari de l'empresa, i que donarà informe permanent al client real, a qui paga i avalua.
Invertir per créixer: on són els teus clients?
Un dels principals handicap de qualsevol empresa, i molt especialment d'una empresa de l'àmbit educatiu és localitzar i segmentar la comunicació i les campanyes per al públic que més li interessa. Una falca de ràdio en una emissora de radiofórmula seria una bona idea? Paguem publicitat a TikTok? Quantes persones passen al llarg d'un dia davant d'aquella tanca que fa un any que està amb la mateixa campanya?
La nostra experiència en el món del màrqueting, i més concretament del màrqueting educatiu, revela que la inversió ha de ser el més eficient i enfocada possible, perquè els efectes poden anar molt més enllà de llençar els diners a CPM o CPC que no convertiran. Pot generar una crisi reputacional molt gran, difícil de revertir.
I tota inversió es fa per créixer, en facturació, en alumnat, en centres i professorat.
Estudiar per a obtenir la millor nota
De la mateixa manera que alumnes s'esforcen estudiant per superar les proves acadèmiques, els centres educatius han de fer sondejos, anàlisis i estudiar l'origen de la seva clientela, com es pot atacar el nínxol en què es troba i com generar leads convertint els seus clients actuals en referenciadors.
Sense una anàlisi de com són les nostres famílies, on viuen, quin poder adquisitiu té la mitjana de la nostra clientela o fins i tot des de quins dispositius solen visitar la nostra web per consultar el menú escolar (una de les matèries que més interès suscita a qualsevol pàgina escolar), no podrem encertar en enfocar una campanya de captació, de fidelització o de posicionament.
Un exemple molt senzill: la ciutat de Palma compta amb diverses zones d'alta densitat de col·legis, com ara el barri de Son Rapinya-La Vileta. En aquesta zona hi ha nombroses marquesines, tanques elevades, barreres promocionals i fins i tot pantalles gegants. Avaluar la densitat de trànsit, quins tipus de persones utilitzen l'autovia o les vies secundàries, el temps mitjà de trànsit i espera, o fins i tot pensar a aprofitar la proximitat de l'estadi de futbol de Son Moix per integrar una campanya, és l'ABC de qualsevol proposta de captació.
Els canals tradicionals sobreviuen
Quan vas obrir un diari en paper per darrera vegada? Recordes on va ser? Probablement fos en una cafeteria en esmorzar, o fent temps entre gestions administratives, consultes del metge o mentre esperes el grup d'amics després de la feina. En aquests productes físics efímers hi ha un potencial que molts centres obliden, o que pensen que està destinat només a uns quants.
El model sociològic de l'Estat de Benestar dels països del Mediterrani compta amb una àmplia esfera familiar, que integra mares i pares, però també avis i àvies. I en el màrqueting educatiu s'oblida moltes vegades d'aquests actors igualment importants: els avis i les àvies.
Pots veure'ls a la porta del col·legi xerrant amb progenitors i professorat, acompanyant els seus néts i nétes a les activitats extraescolars i fent el camí diari des dels seus domicilis fins al centre educatiu. Ells mateixos són missatges de conciliació i de temps moderns. Ells també són part del model, i tota acció de màrqueting hi hauria de pensar, que són un dels públics majoritaris de la premsa escrita, de les ràdios i televisions.
Per tant, l'estudi és fonamental quan parlem d'aconseguir matrícules, d'augmentar el volum d'alumnat, i en aquest procés que coneixem a Neula, volem ajudar-te.