Sí, sabem que hi ha centres que no utilitzen el paquet educatiu de Google, o que el van utilitzar però han optat per altres sistemes menys SaaS (Software as a Service), en part per la resistència d'una part del professorat a aprendre noves formes de gestió d'informació, que l'alumnat aprèn de manera natural per navegar per Internet, per seleccionar plataformes audiovisuals als televisors o quan aprenen el ball de moda al pati del col·legi.
Les TIC en educació van més enllà del sistema d'emmagatzematge, de control d'assistència o de bolcat de material acadèmic perquè l'alumnat investigui a la xarxa i es dissenyi el manual d'estudi propi. Les TIC generals són part fonamental de l'educació, tant com a eina d'aprenentatge com a estructura logística.
Les TIC són factor d'eficiència
De vegades —a Neula hem hagut de bregar amb això en poques ocasions—, la reticència d'alguns professors a planificar les classes ia informar per poder planificar la comunicació del centre, ve d'una improvisació per falta de temps per dedicar a enfocar-se a la fotografia completa; entre avaluacions, sessions grupals, reunions de nivell, de grup, assemblees i les gestions administratives, el temps disponible és molt menor.
Un centre amb més de 50 professionals de l'educació sense un CRM, és un centre que perdrà molt de temps en les gestions ordinàries. Sol·licitar fotocòpies en paper, reservar sales mitjançant un correu que es llegirà dos dies després de la data sol·licitada, o fins i tot el sistema de fitxatge, són només tres checks que un CRM puede facilitar y aportar eficiencia en el tiempo.
I qui diu un CRM, també parla d'un sistema més genèric d'atribució i seguiment de tasques, a l'estil de Trello o altres aplicacions similars. El seu ús senzill, integrat als smartphones i ordinadors i de gran escalabilitat, permeten una planificació i comunicació immediates, en remot, que pot estalviar hores de reunions, de quadrat d'agenda o de “ho vaig oblidar perquè ho tenia apuntat a l'agenda, i la vaig deixar a casa”. Aquesta ineficiència es pot valorar en diners, i la suma podria espantar-ne més d'un.
Les TIC són factor d'aprenentatge
Si mirem el públic beneficiari del servei, l'alumnat, i pensem en quant ja saben aquests internautes nadius, podrem fer-nos una idea de la dualitat entre generacions i molt especialment entre professorat i alumnat. Els avenços tecnològics actuals ofereixen un major avantatge per als early adopters i un gran desavantatge per als que presenten aversió al canvi, els que rebutgen continuar formant-se, o que creuen que amb un compte de correu electrònic i un xat a Classroom, n'hi ha prou per controlar i enriquir la formació de vint-i-cinc preadolescents.
D'aquests, la meitat ja compta amb smartphone, amb perfil a TikTok (i consumeixen molts dels reptes virals, no només dels balls) i estan descobrint apps d'alteració de la veu o generació audiovisual amb IA.
Les TIC són, doncs, un factor d'aprenentatge mutu: de l'alumnat cap al professorat, i viceversa; però és que fins i tot les famílies entren en aquesta equació. Formar les famílies que tinguin interès, en conèixer i aprofitar les eines que fan servir els fills i filles i el professorat, és un pas molt important per brindar el suport que potser necessiten en la seva etapa educativa.
De fet, és possible que alguns progenitors que estiguin llegint aquesta entrada, no hagin entrat mai a Classroom o fins i tot que els soni a una cosa molt estranya. A Neula hi posem remei.
Les TIC són part de l'educació
Les tecnologies de la informació i de la comunicació fa molt de temps que són el present, però l'aversió al canvi o els riscos d'un mal ús les han restringit a un espai de més control, fins que una part del professorat s'ha format en aquestes eines, n'ha conegut la potencialitat i s'ha aplicat dins les aules. No obstant això, el dinamisme de les TIC ja les ha tornat obsoletes, perquè n'han aparegut de noves molt més modernes, eficients i que permeten una escalabilitat en educació molt important.
Les TIC són part de l'educació, més enllà del debat sobre pantalles, sí o pantalles no, perquè les TIC són més que pantalles. Les TIC són la domòtica que pot programar una temperatura per fer més acollidora una aula, que pot revisar que un treball no hagi estat generat per IA, però que en potenciï la creació literària amb suport. Les TIC poden inhibir el Wifi durant un examen o permetre una reunió en línia amb alumnat d'altres països del món, per marcar un ordre del dia en l'exercici que un grup de primer de batxillerat celebrarà al Parlament Europeu d'aquí a tres mesos.
Les TIC són molt més que el Classroom, ia Neula hi treballem com a recursos i com a material de formació, per agilitzar processos, per facilitar una part de l'ingent treball del professorat, i per connectar mares i pares amb el dia a dia dels seus fills i filles. Perquè conèixer les eines és el pas més important per saber aprofitar-ne totes les potencialitats.