Quin públic objectiu fa servir les xarxes socials, té propostes que espera que algú escolti i alhora és solidari amb les donacions d'òrgans? Millor plantegem la pregunta al revés: Qui no fa servir les xarxes socials, no té propostes per millorar la política, ni és solidari amb les donacions d'òrgans? Exacte.
(1) Si s'ha animat vostè a llegir aquest article, malgrat l'estrany del títol, acaba de fer un exercici de microtargeting. De la mateixa manera, els que han descartat punxar a l'enllaç per veure què vol dir aquesta paraula, han fet un altre exercici molt similar.
Què vol dir microtargeting? En el màrqueting polític consisteix en una tècnica de segmentació del mercat, en què es classifica el públic objectiu (en anglès «target») per oferir el missatge més adequat per a cadascun. Per això s'utilitzen bases de dades, anàlisis i enquestes electorals, i s'elaboren les idees que millor encaixen en cadascun d'aquests segments.
En haver entrat en aquest article, per exemple, podríem dir que es troba en un segment que pot rebre un missatge, mentre que aquells que no van fer clic no el rebrien.
(2) Potser pensen que aquestes pràctiques són patrimoni exclusiu dels nord-americans, i que la política europea, espanyola, mallorquina, està allunyada del microtargeting. Però no és del tot així.
De cara a les eleccions autonòmiques del 2011, el batle de Marratxí va encarregar a una empresa de màrqueting polític una campanya de microtargeting per tal dadequar el missatge al receptor, orientant les propostes al votant. Recordeu la campanya canviadors?
(3) És molt possible que no la recordin si no van formar part del target, del públic objectiu de la campanya, o fins i tot formant part de l'objectiu és possible que l'obviessin. Si van participar en aquell projecte, potser que recordin aquella mena de “xarxa social” on un podia proposar mesures si fos alcalde del seu municipi, on es recomanava al «canviador» del mes, i fins i tot un portal on es va habilitar una secció per a donacions dòrgans. Sí, sí, com ho llegeixen.
Quin públic objectiu fa servir les xarxes socials, té propostes que espera que algú escolti i alhora és solidari amb les donacions d'òrgans? Millor plantegem la pregunta al revés: Qui no fa servir les xarxes socials, no té propostes per millorar la política, ni és solidari amb les donacions d'òrgans? Exacte.
(4) És evident que la vida política es mou a ritmes vertiginosos, i que la dependència dels mitjans de comunicació desvirtuen l'essència del targeting (i, si n'hi ha, del microtargeting). Televisió, ràdio, diaris en paper, diaris en línia, tots ells són canals de distribució en què hi ha una certa «pèrdua» de missatge, cosa que no passa a les xarxes socials. Però, a quants polítics segueix vostè a Facebook? I a Twitter?
Sigui com sigui, és important que recordeu que en qualsevol moment pot ser objecte d'una campanya de màrqueting polític, i que us dirigeixin un missatge molt seductor, potser fins i tot solidari.
Si inclou propostes tan atractives que condicionin el sentit del seu vot, deseu-les bé per demanar comptes al final de legislatura. Diuen que la memòria té les cames curtes. O era la mentida?
P.D.: Si vostè va participar al portal canviadors, aprofiteu per entrar i rescatar les propostes i projectes en què va participar. Mai se sap quan poden esborrar la web i afirmar que mai no va existir.